Bona vesprada a totes i tots. El Trio Faraona s’ha deixat una cosa: a mi el que més m’agrada és defraudar les expectatives. És la primera vegada en un mes que duc esportives. Un aplaudiment per al Trio Faraona que ho ha fet molt bé. Tot el que han dit, a més, és veritat. Totes eixes manies i algunes quantes més, que permeten entendre qui som nosaltres i qui conforma el nostre equip de persones. Som humans que patim amb els problemes dels altres i vivim intensament un projecte de ciutat que va començar fa molts anys i ara, fa un any, tenia una fita important. Sabeu que la nostra alcaldessa, Diana Morant, l’anomenen ministra. Això passa un dissabte i diumenge ella s’havia d’acomiadar i convocàrem un plenari d’investidura per anomenar-me a mi com a alcalde. El fet que jo lidere una llista electoral i un equip de persones no és més que el fet que tots i totes esteu darrere. Eixa és la primera força i la més important. Saber que darrere de totes les persones que tots els dies treballem per la ciutat que estimem, que és el major honor que pot tenir una persona, tenim al nostre costat les vostres cares, qui sou, les famílies a les quals representeu, el territori i la ciutat pels quals sentiu passió. Això no ho oblidem cada dia. Vos assegure que tenim dies llargs, complicats i difícils. Hem hagut de ballar amb circumstàncies que no ens ho han ficat tot el fàcil que volíem. L’altre dia, a cadascun d’aquells que salude pel carrer que estaven dient abans el Trio Faraona, li dic una cosa distinta per a no repetir sempre el mateix. Sempre coses que siguen certes, evidentment. Fem alguna reflexió, intercanviem algun pensament, quan em pregunten com està la ciutat responc què és el que opine (com la veig, el rumb que hem traçat...). L’altre dia vaig intercanviar una opinió amb una persona que em deia que les coses estaven complicades i li vaig dir que nosaltres mai les hem tingut fàcils. Em va contestar: “esta és una època complicada i difícil, però és la millor època perquè és la que ens ha tocat gestionar”. Això és una certesa evident que no se’ns pot oblidar cap dia de la nostra gestió. Ens ha tocat una difícil etapa, però nosaltres estem acostumats a les circumstàncies difícils. Diria més, hem preparat a esta ciutat per a viure moments complicats. I quan tot està complicat ja veieu el bé que es parla de Gandia fora d’ací. Quantes inversions estan arribant, no diners que no vagen a cap lloc sinó inversions que reverteixen en el més important, que són les nostres persones i famílies. Inversions que canviaran per a millor la nostra ciutat i van a donar un salt de qualitat com mai s’ha vist, gràcies a tota eixa feina que hem fet. Això ho hem fet després d’un parèntesi de govern del PP que, quan vam entrar no teníem ni per a pagar la llum. Eixes coses cal recordar-les per a saber d’on venim, on estem i, sobretot, on volem arribar. Aquest matí, per exemple, visitàvem l’espai sanitari de Roís de Corella. Jo crec que deuria portar una placa ben gran amb el nom de Liduvina. Si no fora perquè s’ha batallat totes les conselleries i despatxos això no s’haguera fet. Això i perquè tenim un govern de la Generalitat que ha apostat molt fort per esta ciutat. I en el més complicat, 15 milions d’euros perquè l’obra estiga acabada el pròxim mes de març. Salut, especialitats, salut pública i mental, un centre que descongestione el de Beniopa, que prou saturat el tenim. Pràcticament, un centre de crònics de dia. Si aneu sumant les inversions: col·legis, instituts, Palau de Justícia, barris, carrers... Si aneu sumant tot això veureu que esta ciutat no es conforma. A nosaltres ningú ens ha regalat res. En el caràcter d’esta ciutat està sobreposar-nos sempre a les circumstàncies difícils, véncer a l’adversitat i traçar el projecte més il·lusionant de futur, que és el que encara està per escriure. Il·lusió, esperança, camí, rumb i solució. Crec que tot açò ho hem traçat en estos anys tan complicats. No se’ns oblida cada dia que és el camí a recórrer per a arribar a la ciutat que volem. No som prou els que estem ací, necessitem a tots vosaltres i a moltes persones més. Nosaltres governem per a tots i escoltem a tot el món, votaren el que votaren, pensen com pensen, facen com facen i vinguen d’on vinguen. En este projecte caben tots. Nosaltres tenim ben clars els nostres valors. No som ni sectaris ni estem tots els dies recordant-nos quines són les línies roges que mai es poden passar. Perquè una ciutat es fa tots els dies, sobretot amb les persones que no pensen com tu, això és el més important. Que ens puguen votar els que abans han votat una opció distinta o molt distinta i les que sempre ens acompanyen. Este és el secret perquè Gandia estiga on està, siga la ciutat que és i l’hagen feta estos anys com l’hem construït. Això i moltes dosis de, amb mocassins o sense mocassins, anar xafant cada dia els carrers per preguntar-li a les persones com veuen la ciutat, què necessiten, què podem fer per ells, com podem canviar la ciutat a millor i fent-nos càrrec del seu problema. En definitiva, fer les coses un poc més fàcils quan venen mal donades i afrontar-ho. Sabem afrontar les situacions difícils. Si hem alçat un ajuntament de la fallida, si no teníem per a res i ja paguem als proveïdors a dotze dies –els pagàvem a 450 i fent cua-, hem gestionat una pandèmia, una ciutat en una guerra al cor d’Europa i ara en un període difícil. Que no ens arrugue res, que eixe camí que hem traçat siga el camí que pugam recórrer perquè tenim a les millors persones i el millor equip que es deixa la pell per no conformar-se. El que no es fa bé al dia següent es fa millor. És una virtut que tenim, saber reconéixer els nostres errors. Cada dia és una promesa renovada i esta ciutat comença cada dia de nou i s’alça cada dia amb un somni que vol ser veritat, que és eixa Gandia que estem fent entre tots. La capital de les oportunitats, del benestar, de la salut i, en definitiva, de totes les persones que senten orgull de ser d’on són, vinguen d’on vinguen; però sobretot de formar part d’este projecte col·lectiu. Eixa és la idea en la qual hem basat este any tant difícil que, a més, hem tingut que treballar al mateix to i estil que el Trio Faraona, però amb coses complicades (temporals, incendis...). Gandia ha donat alcaldes fantàstics, una ministra del govern d’Espanya, polítics i persones que gestionen i porten la seua ciutat on van. Així som i així soc. Ara ja em coneixeu un poquet més en els defectes, que és allò que no es veu tots els dies. També així ens volen, ens accepten i ens toleren. Esta tasca no és senzilla i la fem tots els dies amb passió, determinació, entusiasme i amb el millor del que som capaços. Hui fa un any i falta un any. El més important, no estem tots. Hui, per així dir-ho, som els de casa. Falten tots aquells que volen integrar este projecte amb nosaltres, que volen sumar, donar suport, fer esta ciutat amb nosaltres i que creuen que quan hem aconseguit el més difícil, el rumb no es pot detenir i que necessita seguir avançant. Jo vull avançar amb vosaltres i amb Gandia i, per això, vull ser el vostre candidat i vull presentar la meua candidatura per a tornar a fer que este partit guanye les eleccions municipals. Sense alçar la veu, enfadar-se i enfrontar-se els uns amb els altres, que això en esta ciutat ja ho hem viscut i no volem tornar a viure-ho. No volem que s’enfadeu els uns amb els altres ni enfrontar-vos uns col·lectius amb els altres. Volem defensar Gandia sense alçar la veu. Donar les gràcies per estar ací i demanar-vos que, des de hui, no perdeu un sol dia del vostre temps en defensar el projecte, Gandia i en ajudar-me per defensar esta candidatura, que és l’opció amb la qual Gandia avança i que no pot detenir l’avanç imparable d’este moment complicat que també sabrem afrontar. Sabeu per què? Perquè estarem, com sempre, junts i units. Moltes gràcies a tots.