Luxúria de la geografia d’afectes
Hi ha un vers on sembla que la vida
ha eixit a rebre’t:
duu la forma de l’eternitat de l’estiu,
del breu instant de la seua escletxa
de llum pentinant la sorra i, prop,
l’horitzó d’ensomni on convidar-nos a
seure a casa mentre ens pentinen
la mar immensa i les galtes d’un nou foc
amb què anem fent, de març en març,
la vida.
És la nostra petita luxúria d’afectes,
feta de les geografies que ens contenen,
del relat dels amors que s’encadenaren
amb el record de la mar immensa
i la guardaren en una mirada nova
de Port i d’arbrat.
És la vida atenta,
el seu vers per obrir noves brasses
al foc de propòsits tan vells
i, amb el desig de cendres tan noves,
el record de saber que no estem sols,
que en el camí de la vida
cap pira de trastos vells
encén un nou entusiasme si no és
amb el pretext del comboi de viure:
la nostra litúrgica luxúria de geografies.
Poema publicat en el Llibret de la Falla Roís de Corella (Gandia), l’any 2019, guanyador del Segon Premi de Poesia Joan Climent de les Falles de la ciutat.