Qui som? Per què ens convoquen? De quina manera entenem la vida, la política, Gandia? Entenem la ciutat com un espai compartit. Les decisions, com la construcció d’un consens des del dissens. No tots pensem el mateix, però a tota la gent de trellat ens uneix el mateix: Gandia.
Han estat anys d’escolta activa, de treballar sense hores, de no defallir ni defraudar, com vàrem dir en l’acte d’investidura.
Hem tingut un bon equip, una líder excel·lent. Hem acomplert els principals objectius que ens marcàrem.
Hem governat aplicant els valors a la gestió més complicada i més difícil. Acabant amb la crispació, temperant els conflictes, posant trellat i solucions. La gent és pacient, va comprendre les urgències de l’emergència. Els ciutadans sols volen cada dia viure la promesa renovada de la vida amb la certesa que podran eixir endavant. I polítics valents que els ajuden a eixir endavant.

Potser, amb humilitat, no hem treballat algunes coses tal i com esperaves. També en això fem propòsit de millora. La vida és una promesa permanent, també la democràcia, i eixa promesa es renova amb l’anhel que ens convoca a tots, ací, esta nit.
La nostra promesa renovada ha passat de les pàgines més negres de la història d’esta ciutat a voler escriure les millors pàgines. Les pàgines més brillants d’esta ciutat brillant, dinàmica, talentosa.
Per a fer-ho possible, hem de fer Diana de nou Alcaldessa. Falten 17 dies! Només 17 dies!
Hem passat de la quebra a la solució. De l’emergència i la urgència al repòs per serenar la mirada de la ciutat, i posar les llums llargues a un futur que, si voleu, comença hui.
Trobàrem l’Ajuntament convertit en el principal problema de Gandia, quebrada, la ciutat endeutada, parada, i hui podem ser capaços de no detindre el canvi i seguir avançant per convertir-la en la ciutat far de les millors coses.
Sabem el rumb. Coneixem la ciutat i l’administració. Estimem Gandia, no com un projecte individual, o d’una força, sinó com al projecte i la il·lusió col·lectiva dels qui la volen amable, tolerant, preparada, projectada al futur, amb les coses clares i el rumb traçat.

Però correm un risc doble.
Primer, creure que tot està fet. Que com hem guanyat dues eleccions, estes venen ja ben encarades. No és cert. Correm el risc de confiar-nos, de quedar-nos a casa. I el que importa ací és Gandia, i sobretot, que no tornen a aprofitar-se’n de Gandia, contra tota la gent valenta que l’estimeu i la voleu construir amb nosaltres.
Tenim un projecte ple de certeses, i oferim un Programa de Govern per a l’ara i el futur de Gandia.
Però el que li presenten, el que vos presenten com a alternativa als ciutadans de Gandia és una unió de tres que venen de la mà per a tornar a aprofitar-se’n d’ella: els qui la van arruïnar i tenen sospites de corrupció, la ultradreta, i un suposat empresari. Tres, i de la mà! I entre retrocedir o avançar, Gandia té molt clar que no vol tornar enrere i no vol que ens governen els qui arruïnaren la ciutat i volgueren acabar amb l’orgull de ser de Gandia! I si de nosaltres depèn, no tornaran!
Tenen una estratègia molt clara.
El PP, una campanya molt plana. Cap discurs fora de to.
El paper de ‘malo’, per a lladrar cada dia, a Pascal i Ciudadanos, els nous mamporreros de la dreta a la que volen blanquejar. La mateixa dreta que són i de la que venen.
I Vox, callat, no vaja a ser que mobilitze algú com es vàreu mobilitzar tots els 28 d’abril. Però alerta! Que estiguen quiets no vol dir que estiguen adormits. Els ultres sempre han estat en un segon plànol, i és des d’ahí des d’on volen tornar: ens juguem, per primera vegada en democràcia, que els ultres, els cabrejats i els exhaltats condicionen com a soci imprescindible les polítiques de Gandia i siguen part del Govern de Gandia, en companyia dels qui ens quebraren i d’un empresari de la nit que ens vol portar a la nit més fosca.
Parlava este matí l’hereu, Soler, de “patiment”. Patiment és el que varen fer a les famílies que no cobraven les ajudes socials. Patiment era deixar els proveïdors sense cobrar, les nòmines en perill. Patiment era quebrar les arques públiques en confeti i festa que mai acabava, mentre no es feia ni un sol projecte nou per a la Gandia del futur, més enllà de comprar concessionaris i boleres, de llogar discoteques o exhibir impúdicament bikinis i banyadors en la televisió del Shore.
No ens resignem a repartir dolor. Volem repartir una il·lusió en un projecte de tots on cada gandià, des del problema més menut a l’anhel més gran, guanya si guanya esta opció política.

Sou la força de les persones!
I necessitem algunes coses. Este equip de persones necessita algunes coses per renovar el nostre compromís i la nostra dedicació amb la ciutat.
La primera, la vostra empenta i determinació. Anem amb les coses, així que seran el que nosaltres vulguem que siguen.
La segona, la vostra ambició per a aconseguir multiplicar-vos. Per escoltar, fer d’escolta activa, més que parlar.
És l’hora dels fets, i no de les paraules. Escolteu. I aporteu a l’escolta tots els fets. Tota la gestió que s’ha fet.
Que hem fet coses malament? Amb tanta urgència i dificultat, segur. Però assumim amb humiltat que decidir i gestionar fan imprescindible ser millors cada dia.
Millors cada dia! Com esta força de les persones, este Partit, este Projecte i qui el lidera, la nostra Alcaldessa Diana Morant! Sigueu la nostra força i serem la el motiu amb què cada gandià i gandiana guanya el 26 de maig. Guanyem per a què cada gandià guanye!
Siguem avantguarda de l’alegria. Siguem l’esperança i la certesa de la Gandia que tots volem. A guanyar!! 17 dies!!