¨ Intervenció en el Plenari de debat sobre l’estat de la ciutat, celebrat el 20 de febrer de 2020.

Gràcies, Senyora Alcaldessa.

És la segona vegada que, gràcies a la nostra Ordenança de Transparència, podem retre comptes ací, al Plenari, i davant dels ciutadans de Gandia, sobre la tasca i l’acció de Govern i l’estat de coses de la nostra ciutat. I en esta segona ocasió, l’oportunitat és també el pretext i el pròleg d’un magnífic inici d’any que, en si mateix, inicia i ja és una profunda transformació i avanç col·lectiu de Gandia.

Este debat de l’Estat de la ciutat és, en si mateix, una profunda conversa de les coses. Se’ns proposa abordar, en un Plenari específic, el segon que celebrem des que el Govern progressista de la ciutat governa, l’estat d’una ciutat que espera els millors temps després dels temps més grisos; d’una esperança col·lectiva que, amb l’empenta de tots, i entre tots, anem construint, i d’una acció de Govern que anem fent en el redreçament moral i de les oportunitats que prometérem i que la ciutat mereix.

Així que si se’ns proposa parlar de nou del Debat de l’Estat de Gandia, l’ocasió ja és, en si mateixa, un bon estat de les coses. Ho és perquè el debat, un compromís del Programa de Govern, en el Pacte del Serpis, que en la campanya electoral presentàrem els Socialistes de Gandia, permet aprofundir en la rendició de comptes del Govern, i en l’explicació als ciutadans de les mesures en benefici de la ciutat; i ho és també perquè reitera, com férem la passada legislatura, la dació de comptes dels compliments de l’acord de Govern dels partits que el conformem. Han canviat, irreversiblement, les formes de fer política, d’explicar i de retre comptes cada dia. I en eixe anhel està l’esperit de les noves mesures en matèria de transparència i govern obert d’este Ajuntament. D’altra banda, si hi ha debat, i per tant rendició de comptes, és perquè hi ha una Ordenança de Transparència, aprovada per unanimitat, que ha instaurat també irreversiblement eixos mecanismes en el debat públic. “Un temps vell no acaba de morir, un de nou no acaba de nàixer, i en el clarobscur sorgixen els monstres”, en paraules d’Antonio Gramsci. És en este clarobscur, en esta hora urgent per al món i transcendental per a Gandia, on hem introduït noves maneres de fer, altres maneres de decidir i d’explicar-nos, de retre comptes. Està en l’obligació del governant eixa rendició, i no volíem que l’escassa qualitat del debat públic abans de nosaltres fora alguna cosa més que una anècdota en la història democràtica de Gandia. Per això volíem, i n’aspirem encara, un debat públic enriquidor, encoratjador, pedagògic, explicatiu, constructiu i capaç d’edificar tot el futur.

En un vers del poeta Joan Maragall, s’escrivia: “No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria”. No ho és perquè fins i tot el diàleg, el pacte, la convicció i la necessitat que la política és la construcció del consens o el pacte de la discrepància des de la dissecció del dissens, havia estat una excepció a la ciutat. Era una excepció el diàleg, era impensable que el debat polític no fora d’acalorament i fúria, d’aniquilació del discrepant i dels drets de treball i fiscalització, amb recursos i amb dignitat, dels grups de l’oposició. I no ho és perquè molta gent patix encara la sotsobra i la incertesa, dos dels molts dolors sords de la profunda crisi econòmica, que colpejaran molt de temps la pell i la corfa de la nostra gent.

Estem, però, en el camí. Dos anys després del primer debat sobre l’Estat de la ciutat, moltes d’aquelles realitats que eren, en els nostres discursos, projectes, estan en marxa o són transformacions evidents que han millorat les oportunitats de Gandia i dels nostres ciutadans. Dos anys després, ja no hi ha excepcions al diàleg, ja no se’ns manca la paraula o el debat, i els mecanismes de transparència han afavorit una gestió que no es deté i que cada setmana proporciona noves –i positives— notícies. Som una ciutat que ha viscut moments complicats, però que se n’ha sabut reeixir després de l’emergència, i no ha quedat llastada, i condemnada, pels problemes que citàvem en els nostres discursos de fa dos anys, i que centraren la complicadíssima legislatura passada i el Govern que ficàrem en marxa. No han sigut suficients quatre anys: les dificultats, i les seues urgències, se sobreposaven als reptes que Gandia tenia. Però ni descuidàrem la mirada ni deixàrem, amb les urgències, d’enfocar les llums llargues: ni la ciutat es podia detindre ni, des de la realitat imposada de l’ajust després de la festa i la farra del PP, podien condemnar el present, llastar el futur i hipotecar el demà. Ens calia proposar, sabent les circumstàncies de partida, un projecte de futur, que parlara del nosaltres, i que fora ambiciós, realista i humil, amb les mans esteses de les administracions que comprenien el nostre problema, fonamentalment financer, i que projectara Gandia cap al futur des de l’ara. Per això quatre anys no eren suficients.

Actuar en les urgències però garantir les inversions, pal·liar l’emergència però pensar en el demà, va fer còmplices molts actors socials o econòmics de Gandia, en un projecte d’empenta que ens mou i ens mourà en favor dels millors dies de la ciutat que estimem. Un projecte que va obtindré una confiança majoritària dels gandians i gandianes, i que conformà el govern de progrés més ampli de la democràcia. Una complicitat que, lluny de ser complaent, resulta un estímul; lluny de ser excloent, de conformar-se amb l’aritmètica, busca noves sinèrgies i multiplicar les complicitats.

Perquè Gandia és, enmig de totes estes circumstàncies, després de totes les dificultats heretades –algunes, i les principals, ja solventades amb èxit–, una ciutat en marxa.

És cert que solventàrem les dificultats imposades després de la fosca i aclaparadora majoria absoluta del Partit Popular. I això, amb resultats evidents, posa Gandia en marxa i obri el camí. Perquè

• Després de la legislatura de l’emergència, l’Ajuntament de Gandia ja no té cap euro del deute comercial heretat del PP, que havia posat el comptador a zero fins a tres ocasions, per a tornar-se a endeutar en 74 milions d’euros: tots els milions de deute comercial que este Govern ha saldat, per a després poder reordenar el deute bancari, amb l’oposició del mateix PP, que ja votà en contra de pagar les seues pròpies factures.
  • Este Govern ha encetat la seua segona legislatura amb un 23% menys de deute del que va heretar, i acabarà 2020 amb 80 milions d’euros de deute menys per als gandians i gandianes, gràcies als 4 milions d’euros previstos enguany per a fer front a la pota del deute que encara queda, i d’un increment de partida que finançarà el nostre romanent de tresoreria.
• Tots els indicadors econòmics estan millor, com ja vàrem dir en campanya electoral. I ho demostrem cada dia. El Període mitjà de pagament a proveïdors, el PMP, s’ha reduït fins a 18’7 dies, el temps que tardem a pagar les nostres factures, que són públiques en la web i el Portal de Transparència. En arribar al Govern, fa quatre anys i mig, eixe mateix període estava en més de 450 dies.
• De l’autobombo amb les dades de l’atur del PP, a la reducció en més de 2500 persones menys en l’atur (un 27% menys), des que entràrem a governar, amb una política d’eficàcia en la gestió i transparència, que ens duu a no publicitar les xifres d’atur, especialment perquè encara falten oportunitats per a ciutadans que les cerquen, i que són l’obsessió permanent d’este Govern i d’este Grup municipal. La solvència no es publicita, perquè ací ser és fer.
• Del ‘Ahora empleo’ que va omplir l’Ajuntament i Iniciatives Públiques de Gandia de l’exèrcit de polo blau, ometent els principis de mèrit, capacitat, publicitat i concurrència, d’accés a l’administració pública (és cèlebre el “los enchufados están en IPG”, en paraules de qui en aquell moment era alcalde), a una ordenació de la plantilla municipal. Al tancament d’Iniciatives Públiques de Gandia, la subrogació del personal de les Escoletes Municipals Infantils o els aparcaments públics. A la convocatòria de noves ofertes públiques d’ocupació i la selecció a través de borses i procediments de provisió.
• De la ruïna, el macarrisme en la gestió pública, la multiplicació impúdica de la despesa per justificar o el Monopoly amb què es malbarataven els recursos de l’Ajuntament, a la solució fins i tot als ‘pufos’ del Govern del PP. Hem solventat, sense que els ciutadans de Gandia hagen de pagar un sol euro, la ruïnosa operació Cocoloco, amb què ninguna de les parts, i sense dubte la ciutat, ha eixit guanyant, quan podíem haver pagat més d’un milió d’euros, més enllà dels 300.000 que ja ens ha costat un lloguer que mai es va satisfer als propietaris; hem desfet l’Operació Aplauso, per la que es feien públiques, junt a una discoteca, unes boleres; hem resolt el deute reconegut de l’aigua potable, de més de 90 milions d’euros que tampoc haurà de pagar Gandia. Gestions que no es veuen però que mantenen el bategar i el ritme d’una ciutat que no es mereixia determinades pràctiques i formes de governar.

Veníem de l’emergència. I si s’ha confiat en nosaltres, és perquè el nostre rumb ha garantit poder solucionar-la, eixir-ne, i començar a projectar el futur. Amb la claredat de la nostra trajectòria:

• Hem posat en hora els serveis municipals, la major part sense contracte, i hem aconseguit amb les licitacions, alhora que el compliment escrupolós de la llei, l’eficàcia en la gestió. Des del contracte de telefonia, que preservarà les dades d’este Ajuntament amb plena seguretat, al de material d’oficina, passant pel subministrament de gas, la gasolina dels vehicles o les tanques. Tots els serveis tenen carta de naturalesa perquè tots s’han regularitzat: ara costen el que en efecte valen, i es presten amb garanties.
• Hem iniciat, ja per fi, la recuperació total dels serveis bàsics de la ciutat. Hem millorat tots els serveis públics. Després de no pagar cap euro dels serveis bàsics en quatre anys; dels 14 milions d’euros de deute a l’empresa de neteja, dels dos milions d’euros en jardins, i dos en enllumenat, i així fins els 18 milions d’euros heretats del PP, passem a pressupostar enguany 20’8 milions d’euros en serveis bàsics: recollida de fem, parcs públics, enllumenat i neteja). Consolidem la recuperació iniciada l’any passat, perquè ja no paguem ni la neteja ni els jardins del PP, més la poca que podíem fer a l’inici de la legislatura passada, de les retallades i les emergències.
  • Els serveis bàsics seran el 24% del Pressupost municipal d’este any: una quarta part dels comptes públics; en sols dos anys, un 14% més.
• Hem estat capaços de tramitar el cinquè Pressupost legal, visat amb les exigències del Ministeri d’Hisenda, amb 85’5 milions d’euros de despeses, després de 4 anys de Pressupostos il·legals, fins i tot l’últim sense poder ser aprovat tot i la seua majoria absoluta.

El Govern del Serpis gestionarem prop de 140 milions d’euros, perquè l’altra meitat procediran de l’ajuda de les administracions superiors, que és una nova mostra de confiança. Combinem pagar el que devem –el compliment de la llei— amb l’esperança i l’embranzida col·lectiva de Gandia.

Amb estos antecedents, hem passat de l’emergència a la recuperació. De la legislatura de la solució, de la recuperació econòmica i reputacional d’una institució que no podia ser el problema, a la de les oportunitats. Per això, al llarg de quatre anys, i en la promesa renovada en què la democràcia ens convoca a la revàlida de la confiança dels nostres veïns i ciutadans, vàrem parlar d’una ciutat que no podia conformar-se amb estar quieta, ser obedient i pagar el deute, sinó que havia d’ambicionar, sabent que eren pocs els recursos però moltes les complicitats, un futur que no es podia detindre per la irresponsabilitat dels seus governants amb les butxaques foradades i sense ànima. I és cert que cal flexibilitzar les condicions del Pla d’ajust, però primer calia dues coses: tindre majoria parlamentària i anar a Madrid amb la solvència dels deures fets per tal que ens obriren la porta.

La ciutat té l’ànima emprenedora, valenta, tenaç, humil i forta dels seus ciutadans, i en sintonia a eixe tarannà, al caràcter dels gandians, capaç de marcar empremta, vàrem proposar entre tots la Gandia que volem: la Gandia de les oportunitats. En això consisteix esta nova transformació de la ciutat, que iniciem des de la complexitat de la situació d’este Ajuntament, però que per això té més mèrit i resulta més difícil.

• La Gandia que volem vol canviar les regles del joc, perquè és de justícia fer valdre el compliment de la llei i deixar de reivindicar l’essencial: que han de canviar les regles de joc, s’ha de flexibilitzar el Pla d’Ajust i la nova llei ens ha de poder deixar de baixar els impostos i la pressió fiscal als nostres ciutadans, amb noves vies de finançament i d’ingressos.
• La Gandia que volem seguirà reduint la desigualtat social, sabent que l’estat del benestar no deixa ningú enrere, i que la nostra obsessió són els més desfavorits i els més colpejats per l’atzar. Incrementem un 20%, fins els 3 milions d’euros, les partides que atenen les necessitats dels nostres ciutadans.
• La Gandia que volem transforma radicalment, amb una visió que va més enllà de la present legislatura, les seues instal·lacions esportives, apostant pels valors d’una ciutat saludable. 1’6 milions d’euros cada any, els quatre anys, per fer front a una nova era d’oportunitats vinculades al turisme, l’esport i l’oci.
• La Gandia que volem gestionarà 80 milions d’euros d’inversions procedents d’altres administracions en una sola legislatura, el que suposarà la seua major transformació dels últims anys.
• La Gandia que volem, per això, continua amb la radical transformació dels 13 centres educatius públics de la ciutat, amb un Pla Edificant de vora 22 milions d’euros en Gandia. Incorpora, a més, un Centre Integrat de Formació Professional, que ajudarà les empreses de la comarca en al cerca dels perfils professionals que necessiten d’entre els nostres alumnes.
• La Gandia que volem construirà un Complex Sociosanitari en Roís de Corella, amb un projecte ja en redacció, en un districte al que el Govern del PP deixà sense alternativa a la marxa de l’Hospital, amb una inversió que, finalment superior a la inicial, arribarà als 18 milions d’euros.
• La Gandia que volem garanteix el dret dels drets, la justícia, en un nou Palau, també en fase de redacció del projecte, i les competències delegades; un Palau que dóna per fi condicions de dignitat per als professionals de la judicatura i els ciutadans.
• La Gandia que volem renova els seus polígons, completa la xarxa d’infraestructures i equipa les seues empreses per a què este meravellós indret siga el millor espai d’oportunitats. Cap idea sense espai, cap espai sense idea.
• La Gandia que volem parla d’avanç amb empenta, però sap avançar amb criteris de sostenibilitat i d’equitat: ningú al marge, tots implicats en la redistribució del que junts aconseguim.
• La Gandia que volem manté 50 actuacions concretes en inversions, que recuperen espais, patrimoni o aparcaments, amb vora 7 milions de pressupost este 2020.
• La Gandia que volem enceta la revolució digital per convertir Gandia, des de l’administració, en una ciutat intel·ligent, des del seu turisme i la mobilitat fins als serveis bàsics o l’administració.
• La Gandia que volem combat també l’escletxa digital, perquè no siga una forma de desigualtat, amb una Oficina d’assistència al ciutadà que faça impecable l’acció d’esta administració i la convertisca en irreprotxable. En eficaç i exemplar, esta mateixa legislatura.

Per això, des de la voluntat expressada a les urnes, la promesa renovada de la nova legislatura és una majoria d’esquerres que ha de servir al progrés imparable de tots i de la ciutat. Que estén la mà, però que no tolera ni els catastrofistes, ni els alliçonadors ni els qui en la motxilla tenen més càrrega que projectes.

El full de ruta és el Pacte del Serpis, i en el nostre cas també el Programa de Govern dels Socialistes, que resumírem en 30 propostes principals per a la Gandia que volem, de les que ja 11 estan acomplides, iniciades o en fase d’execució. En sis mesos, a més, el nivell de compliment del Programa, amb els seus objectius fonamentals, és de 50 propostes sobre 290: vora el 20%.

Però ni està tot fet, ni l’encoratjador balanç i perspectiva ens pot permetre un sol alè de complaença: cal treball incansable i imparable. La Gandia que volem, com este Govern, no es conforma ni es queda quieta, sinó que ambiciona cada dia, i amb els peus en terra.

De l’asfíxia a l’oportunitat. De la recuperació a les oportunitats. De l’emergència al renaixement. Tots junts. Amb els valors i els somnis intactes, sabent on no volem tornar, on Gandia no ha triat tornar, i a l’alçada de les circumstàncies: del repte de futur, del present que l’ha de garantir, d’este moment immediat que és tota l’eternitat per a la millor ciutat on vindre i viure.

“Dejadme la esperanza”, deia Miguel Hernández, a qui cal reivindicar sempre, sobretot estos dies. Perseverança i esperança, respecte a la paraula donada, valors: este és l’estat de la ciutat, i seria bo que en el proper, molts dels projectes de la ciutat en marxa foren també les realitats que ens permeteren noves i millors pàgines, sempre plenes. I que aquells que les tenen en blanc no erraren en el traç per a què li anara mal a la ciutat que estimem. El nostre repte serà anhelar els millors temps, treballar-los sense descans, i vindre per retre comptes i poder contar-ho.

Moltes gràcies,